La
malaltia d'Alzheimer és un
procés degeneratiu del sistema nerviós central que, de manera
progressiva, afecta tant l'estructura i la xarxa neuronal com les seues
múltiples connexions. Com a conseqüència van apareixent en la persona
malalta alteracions cognitives, modificacions en les funcions i canvis
en el seu estat d'ànim i en la seua conducta, imperceptibles a l'inici
de la malaltia, però que es van fent cada vegada més evidents: la manca
de memòria és el senyal inicial, tot i que posteriorment la malaltia ja
afecta al llenguatge, la capacitat de continuar fent tasques elementals
o complexes, l'orientació i el reconeixement de l'entorn. Amb el temps
es manifesta una clara dificultat per a dur a terme les activitats de la
vida diària i el malalt comença a necessitar ajuda, cada vegada de
manera més evident, tot i que està en la fase de demència moderada.
Finalment la seua dependència dels altres és inevitable.
|