Llocs d'interés
 Encara que a Albaida es poden trobar nombrosos llocs que poden interessar al visitant com fonts de pedra, ermites, façanes antigües, portalades..., el conjunt històric-monumental de la part més antiga de la ciutat és espectacular, únic i acollidor. Està format pel palau dels Milà i Aragó, l´Església Arxiprestal, el Museu de Betlems i Diorames, la Casa-Museu Josep Segrelles, el Museu Internacional de Titelles (MITA), plaça de La Vila i tots aquells carrers estrets, cases encalades i senyorials dels segles XVIII-XIX que el envolten.
Anem a fer una passejada per tots aquestos punts que tothom que ens visita deu recòrrer.
 Plaça de la Vila: és part del recinte enmurallat del segle XV al qual s´accedeix encara per la portalada de la Vila. A la plaça recau l´església de Santa Maria de l´Assumpció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l´accés a la Casa Museu de Josep Segrelles, la casa dels Vallcaneda (casa del segle XVI en la què el 1903 estava ubicat l´antic ajuntament, i acaba de ser restaurada per a dependencies municipals), el Museu de Betlems i Diorames, el Museu Internacional de Titelles i la casa Abadia (segle XVIII).
 Palau dels Milà i Aragó: junt a l´esglèsia, és sense dubte l´edifici més monumental i emblemàtic de la ciutat d´Albaida. A partir de les primeres muralles que els musulmans construeixen al segle XIII, naix el primitiu palau, aprofitant tres de les torres de defensa: la de Ponent, la central i la torre palacial.
 Construït a finals del segle XV (1471-1477) tenia aparença de residència nobiliària i tenia adossat el principal accés a l´espai emmurallat, la porta de la Vila que va ser construïda el 1460 amb carreus calcaris i arc de mig punt amb teuladeta de teula àrab, la dovella central encara conserva les restes de l´escut amb armes del primer comte d´Albaida.
 En els últims anys del segle XVI i principis del XVII, es va enderrocar per motiu d´espai l´església Vella (del segle XIII). La nova església que es pretenia edificar, requeria molt de terreny, i fou necessari derruir part del Palau i alguna casa.
Durant els anys seguiren les obres i reformes trencant amb el secular aïllament. L´última obra destacable, ja del segle XIX, és la de l´actual entrada principal des de la plaça Major. Amb el material extret es reforçà la base de les torres. A destacar, a les diferents façanes del palau, els escuts heràldics de distintes èpoques.
 A l´interior trobem sales decorades amb coloristes pintures barroques de l´albaidí Bertomeu Albert (final del segle XVII). Són especialment relevants les sales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca, i el dormitori i la sala del marqués. A la part ja rehabilitada del palau, i amb accés des de dins, s´ha instalat el Museu Internacional de Titelles d´Albaida.
Al palau es troba també una maqueta de grans dimensions (escala 1:100 i de vora 20 m2 de superficie) amb la reconstrucció de la vila d´Albaida del segle XV, mitjançant una elaboració molt detallada i documentada.
 espectacular edifici religiós del estil gòtic valencià, construït entre el 1592 i el 1621, i restaurat el 1830. El que més destaca d´ella és l´altíssim i vistós campanar de planta quadrada que es feia servir de torre de vigilància fins que es va afegir el remat a mitjans del segle XIX.
L´església actual va ser edificada en substitució de la vella església de la Mare de Déu de l´Assumpció, alçada en el segle XIII. Presenta nau única amb capelles entre contraforts.
 La façana mostra com a característiques principals la seua senzillesa i les seues dues portades renaixentistes. La campana més antiga (la major) és de l´any 1786. Ara per ara i degut a problemes de fissures en l´estructura, el campanar i les campanes han segut restaurats.
A l´interior, cal destacar, a les capelles, les escultures neobarroques de Gallarza, el llit imperial de la Mare de Déu d´Agost (segle XVII) i la pila baptismal de marbre (segle XVIII).
A l´altar major (segle XVII) hi ha un conjunt d´olis de J. Segrelles. D´aquest pintor albaidí també són les pintures amb escenes religioses d´Albaida que hi han entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, així com els llenços emplaçats a la capella Reial de la Comunió, edifici adjacent del segle XIX. La sagristia conserva diversos ornaments de luxe dels segles XV al XX, destacant la Vera Creu, un reliquiari de plateria gòtica que sembla obra del segle XV i l´única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que foren elaborades en or massís en aquella època.
 Casa Museu de Josep Segrelles: Està ubicada a l´entorn del Palau i de l´Esglèsia Arxiprestal en un estret carreró que dóna a la plaça del Pintor Segrelles. La casa fou dissenyada i construida per ell mateix en 1943. Tota la decoració amb motius àrabs, de gran part de la casa, és idea del pintor i permaneix igual que quan ell vivia. Anirem descobrint al llarg de la casa la manera de viure i la forma de ser del pintor Josep Segrelles (1885-1969). Ens acostarem al seu univers: cóm pintava, què és el que feia quotidianament, què és el que llegia, quina música escoltava…
En aquestes estàncies hi ha més de 150 obres originals del pintor, a destacar entre elles, il•lustracions per a novel•les de Vicente Blasco Ibañez, per als contes de ¨Las mil y una noches¨, per a ¨El Quijote¨ i la seua obra pòstuma ¨El Pentecostés¨. També és de extraordinària importància la biblioteca amb uns 11.000 exemplars.
 Museu permanent de Betlems: es tracta d´una exposició realitzada per l´Associació de Betlemistes d´Albaida.
Fou inaugurat en Desembre de 2002 i alberga una gran col•lecció de diorames que representen passatges bíblics dins dels llocs més emblemàtics d´Albaida: carrers, cases típiques, llocs històrics…
 Museu Internacional de Titelles d´Albaida: en ell es podrà gaudir d´una més que interessant i extensa exposició la qual mostra titelles de diferents països de tot el món. El museu s´inaugurà el desembre de 1997 i la iniciativa va nàixer del grup Bambalina Titelles, d´origen albaidí, com a complement de la Mostra de Titelles de la Vall d´Albaida que s´organitza anualment per desembre. Aquest grup ha proporcionat la majoria de les peces que componen la col•lecció. El museu té diverses sales d´exposició, així com un xicotet taller didàctic perquè els visitants puguen manipular les titelles així com un centre de documentació i sala de projeccions. Es troba situat dins del conjunt monumental del Palau dels Marquesos, edifici del segle XV.
Aquest any 2007 el M.I.T.A. celebra el seu Xé aniversari i per commemorar tan important efemèride s’ha augmentat amb una sala més d’exposicions el museu. En ella s’han ubicat nous titelles provinents del món audiovisual com per exemple els Fraguel Rock, de la Jim Henson Company, el guinyol del president Jose Luis Rodríguez Zapatero de Las Noticias del Guinyol del canal de televisió Cuatro o els membres del programa Cuorelàndia de Canal 9, que tractava temes de la premsa rosa. La obertura al públic de aquestes noves instal•lacions situades a la torre de ponent va ser el 21 de juny de 2007.
 Porta de l´Aljorf: localitzada a mitjan camí entre la vila i el barri de l´Aljorf. Es tracta de una de les portes d´accés al recinte emmurallat del segle XIII, i permetía l´accés a la part més baixa del poble. Al llarg del segle XX la part baixa de la porta es va fer més ampla perque pogueren passar els vehicles sense dificultat. Aquesta porta fou restaurada i il.luminada l'any 2005 per l'Ajuntament d'Albaida amb la col•laboració de la Diputació de València. Aquesta porta fou restaurada i il.luminada l'any 2005 per l'Ajuntament d'Albaida amb la col.laboració de la Diputació de València.
Fonts de pedra: a la ciutat hi ha diferents i rellevants fonts de pedra.
Si comencem la passejada de baix a amunt de la ciutat, trobarem la primera al carrer Nicolau Factor. És una font del segle XVII que mostra aixeta, bassa i un menut safareig tot de pedra.
 Continuem cap a la plaça major i trobarem la font de la plaça amb un remat escultòric d´estil barroc que formava part de l´antiga muralla de la vila, és per tant obra del segle XVII.
Si seguim carrer Major amunt trobarem la font de la Barrera, del segle XVII, amb columna única, aixeta i una menuda bassa tot de pedra.
 Una altra font monumental és la del final del carrer Nou (tram Mare de Déu del Remei-Glorieta). Es tracta de la Font del Lleó o de Nostra Senyora del Remei. Data de l´any 1884. Té 12 aixetes, complementades per un plafó frontal construït amb rajoles i rematat per un frontó amb un fris de pedra tallada i un timpà decorat amb l´escut d´Albaida, fulles d´acant i pinacles als costats. Al bell mig del depòsit hi ha una escultura d´un lleó en repòs que dóna nom a la font.
No menys rellevant és la font del Bàrio, al carrer de l´Arqueòleg Ballester. És una font pública construïda el 1789 amb un mur sobre el qual es disposen 12 canelles metàl.liques en una franja de pedra d´uns 80 cm des de la vora de l´aigua, que s´embassa en una canal de pedra. A la part central de la font hi ha dues canelles que ixen de dues escultures paganes treballades en pedra. El mur està decorat amb una fornícula de sant Antoni Abat, patró del Bàrio.
Convent de la Puríssima dels Pares Caputxins: està situat a la plaça del convent. Fundat el 1598 en detriment del vell hort senyorial del Real, presenta construcció d´estil gòtic. Actualment només en queda l´esglèsia, que té una nau central i dues laterals amb capelles. La façana emblanquinada té tres alçaries. Adossades al costat dret de l´esglèsia hi ha estances de diferents alçàries, amb finestretes de rajola massissa i reixes de ferro forjat.
 Sala d’Exposicions Francisco Ridaura: Està ubicada al Carrer Eduardo Torres n/ 6, i en ella pot visitar-se una exposició permanent del famós pintor albaidí Francisco Ridaura. Este pintor de la terra té una obra molt extensa en la que predominen els paissatges i vistes de la seva població natal. El propi pintor va crear en vida el “Concurs de Pintura i Dibuix Infantil i Juvenil Francisco Ridaura”, exposant en la Sala Ridaura durant les festes locals de cada any les obres presentades pels xiquets i xiquetes d’Albaida.
L’Ajuntament d’Albaida va dedicar l’any 2004 al pintor, realitzant-se diferents exposicions, així com l’edició d’un llibre sobre la vida i obra del pintor. També el 2004 es va signar el conveni de col.laboració entre la Fundació RuralCaja, propietaria de la Sala Ridaura i el propi Ajuntament de la població, per tal de regular millor la utilització permanent d’este espai com a Sala d’Exposicions Permanent de Francisco Ridaura, així com destinar la resta del local a altres exposicions que pogueren surgir al llarg de l’any.
De la ciutat cal destacar també les ermites que hi han, amb una gran senzillesa i de les que destacaríem els plafons ceràmics. Fetes o refetes al segle XIX, prenen el nom del carrer on estan: ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abat, ermita de Sant Josep. A l´Aljorf trobarem l´església parroquial de la Nativitat (del segle XVIII, té un campanar de planta quadrada, amb dos cossos sense remat), i l´ermita del Roser (ermita de les anomenades de Reconquesta). Va ser reedificada el segle XIX i presentava un plafó ceràmic devocional amb la imatge de la titular de l´ermita. Al seu interior alberga una cripta. És el símbol de l´Aljorf, va ser enderrocada incomprensiblement l´any 2002. L´any 2005 fou inaugurada pel President de la Diputació i per l´Alcalde d´Albaida, la 1ª Fase de reconstrucció de l´ermita. L´any 2006, l´Ajuntament ha promogut la 2ª Fase del procés de reconstrucció i millora i concionament dels accessos amb la col.laboració de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València.
Última actualització: 09/10/2007
|
